 | |
| Unsane |
Divendres passat vaig anar a un concert de metal. No hi havia
cabelleres onejant en l'aire sinó més aviat calvícies amb venes marcades
a punt d'explotar. Si això fos un bloc de moda diria alguna parida
similar a “la tendència entre el públic era la predominança del negre en
la seva roba” però tractant-se d'un concert d'Unsane seré el més contundent i explícit possible: a la sortida em van dir maricón
amb l'únic argument que portava una samarreta blanca (amb lletres
negres). Això és metal i no els posers del pogo del concert de Mayhem al
Primavera Sound. Així és un gust!
L'atractiu de la nit era doble: el grup d'stoner i sludge Big Business, amb integrants dels Melvins, i la llegenda del hardcore pesat que són els Unsane.
Malauradament la sonorització no va acompanyar els primers i la seva
tralla en molts casos ens arribava poc definida, tan per les guitarres
com per les veus. De fet quan van tocar "Just as the Day Was Dawning",
crec que va ser la segona, no la vaig identificar fins la tornada. I
seguidament el moment tendre del post: just al meu costat i a primera
fila del concert hi havia dos preadolescents d'aparentment 14 o 15 anys i
pintes d'anunci de Ripcurl que havien anat al concert amb els seus
pares i es van passar l'actuació de Big Business amb les mans el cap i
dient coses com “o sigui, és que no em puc creure que estiguin aquí
davant nostre!”. Sludge, here is your future!
L'actuació d'Unsane
s'acostava i la tensió i mala llet que els caracteritza es palpava a
l'ambient, fins al punt que després de repetits avisos el baixista de
Big Business va baixar de l'escenari i gairebé deixa KO a un integrat
d'un grup català de punk rock que s'havia passat el concert descarregant
la seva sobreproducció d'adrenalina sacsejant els monitors. Els dubtes
que algú podia tenir sobre si Unsane serien també víctima de la
sonorització van desaparèixer després d'algunes regulacions durant les
dues primeres cançons. A partir de la tercera, la clàssica "Against the Grain",
les seves martellades sòniques sonaven millor que mai demostrant que
després de 14 anys el grup no ha perdut ni gota de la seva contundència i
sequedat característiques. La guitarra de Chris Spencerr
sonava brutal alhora que definida, fruit no pas de cap pedal sinó de
les modificacions que el mateix Spencer fa als seus amplificadors. El
baix i la bateria, que la tocava el que també ho havia fet amb Big
Business, atordidors. Una hora escassa durant la que van repassar el seu
últim disc i també altres temes antics com "Committed"
va ser suficient per provocar-nos una torticoli que ens duraria tot el
cap de setmana i per satisfer a uns seguidors que posteriorment van
demanar autògrafs i fer-se fotos als integrants del grup. Alguns fins i
tot emetien crits guturals mentre sortien de la sala per mostrar la seva
satisfacció. I, la veritat, no n'hi va haver per menys.
 |
| Big Business |
 |
| Big Business |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada