Matt Elliott + Elle Belga (El 9Nou)

La crònica publicada al 9Nou està al final de l'entrada

Quan em van confirmar que en Matt Elliott podria venir a la Jazz Cava em va fer moltíssima il·lusió. Semblava impossible que un músic de la seva categoria posés tantes facilitats per venir a Vic, però el fet de tenir una data pendent d'una gira anterior i la simpatia amb Acuarela ho van fer possible. I, coses de la vida, resulta que la nòvia d'en Matt és una noia molt jove de Barcelona que ha estudiat Comunicació a Blanquerna i és parenta llunyana d'una amiga.

Sorprenentment, però, qui més em va captivar ahir van ser Elle Belga. Són una parella formada per en Josele de Manta Ray i la seva dona, la Fani. En disc em recordaven a Dominique A però en directe l'Edu Vila i jo vam coincidir en que eren una espècie de "Low a l'espanyola". A l'article del 9Nou els descric com "pop lent, xiuxiuejant i contingut". Els seus temes em van agradar molt més en directe i a més van versionar Who by fire de Leonard Cohen. També van versionar Paco Ibáñez. Més tard en Josele m'explicava que quan els Manta Ray van anar de gira als EUA es van adonar la influència del que et rodeja és inevitable per molt que un tingui únicament grups de fora en el punt de mira. També em va comentar, arran del fet que van dormir a casa dels meus pares, que als EUA els Manta Ray van dormir a casa la mare d'un promotor per on havien passat Fugazi i molts més mites de finals dels 80. Finalment la conversa es va desviar i vam acabar parlant d'Alva Noto, Byetone i Patten i en Josele em va explicar que treballa a la producció del LEV.La veritat és que a més d'oferir un concert sublim els Elle Belga van demostrar ser persones molt agradables i agraïdes.

En Matt Elliott i el seu mànager també eren molt simpàtics i bromistes, tot i que se'ls veia força cansants.Normal, portaven molts concerts a l'esquena.

Pel que fa al públic, va venir molta gent que no coneixia de res i que es veia que s'havien desplaçat expressament per veure el concert. Es van omplir totes les cadires de la sala i fins i tot hi havia gent dreta al darrere d'aquestes. Com que va anar força bé, vam poder pagar més als músics.

Aquest és l'article que es publicarà demà al 9Nou:

Matt Elliott i Elle Belga omplen la Jazz Cava

Divendres passat, la presència del prestigiós guitarrista anglès Matt Elliott a la Jazz Cava va fer que pràcticament no hi quedés cap butaca buida. A destacar que una part important del públic era molt poc freqüent als concerts osonencs i s'havia desplaçat expressament per poder gaudir de l'actuació en un context tan adequat com el de l'íntima sala vigatana. Molts ens vam endur una sorpresa amb el grup que va obrir la nit, el sublim duo de Gijón Elle Belga. En directe, el seu pop lent, xiuxiuejat i contingut va fer-nos pensar en una versió espanyola del grup americà de culte Low, també capitanejat per una parella. Van repassar els seus dos treballs i van avançar alguna de les peces del disc de versions que estan a punt de treure, entre les quals n'hi ha de Leonard Cohen i de Paco Ibañez. Seguidament, Matt Elliott va presentar les cançons del seu últim treball, The Broken Man (Acuarela, 2012), en un concert on va desenvolupar la majoria de peces sobreposant i modificant capes de guitarra de niló i veu per aconseguir que les cançons guanyessin intensitat. El públic, agraït i respectuós, va estar en silenci absolut durant les dues actuacions.