Divendres passat vaig anar a l'H-titud Fest amb
l'Edu i l'Aleix Vila, en Koga i en Pollo. L'Edu Vila portava el cotxe
i sonava l'últim de Japandroids en repeat. Comentaven que el
concert del PS no els havia agradat tant com esperaven però que un
disc tan bo és difícil de defensar en directe. També que el
guitarrista havia fet algun comentari fatxenda i que el bateria feia
els coros com un d'aquells ninots de plàstic buits de dins i amb un
forat que fan soroll quan els apretes.
L'H-titud és un festival que es fa a Vidreres des
de fa -crec- dos anys. Aquest era el tercer. Es fa al costat de la
zona esportiva i per això fa una mica de pudor de clor, una altra
teoria és que algú estava fumant xinos a les set se la tarda.
Toquen grups de hardcore. La llàstima és que hi va anar poca gent
(menys que l'any passat em comentaven) i no hi havia massa gent, de
manera que això i la carpa que cobria l'escenari donaven la
impressió d'estar en un bon concert de festa major una mica
desangelat. I sap greu pels organitzadors, la gent de Soroll, que
munten bons concerts de punk, hardcore i screamo durant tot l'any.
Els primers a tocar van ser Turnstile. Sempre els
han descrit com els Hot Water Music dels pisos de Can Garcia
(Manlleu) i la veritat és que l'etiqueta no els queda malament. Emocore contundent i palles post-rock.
Seguidament vaig veure FP per primer cop en molt de
temps i això, em va fer recordar quan tenia 14 anys i els anava a
veure cada dos per tres a les festes majors i els concerts punk
d'Osona.
M'havien parlat molt bé dels Ulises Lima però em
pensava que feien screamo. No criden (massa), sonen més aviat a emocore dels 90, ... En definitiva, els reis del mambo. M'han comentat que l'últim disc és una passada, està
al seu bandcamp però encara no l'he escoltat. CLICK OR DIE
Portaven merchandising de Caleiah i això és un altre punt a favor.
Portaven merchandising de Caleiah i això és un altre punt a favor.
Per acabar L'Hereu Escampa van oferir el concert amb
més precisió que els he vist i van tornar a demostrar que són els
Backstreet Boys del hardcore pel que fa a mullar calces.
Després tocaven els Kitsch i els Bikini Summer i el
dissabte No More Lies i Berri Txarrak, entre d'altres. Almenys espero
que dissabte els anés millor de gent.
Ah, i vaig veure -no conèixer- la meva noia utòpica feta persona.
Ah, i segons les nostres deduccions el cantant de Kitsch té dues filles preadolescents que es van passar el concert de Kitsch demanant-nos tabac i enfadant-se i veien algú amb un drum després què aquest els hagués dit que no en tenia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada