Si tres hores abans els reis de l'Orient havien inundat de màgia i il·lusió els carrers principals de la gran majoria de ciutats del món, a partir de les onze de la nit Els Surfing Sirles van banyar el Sidecar de suor i psicodèlia tot demostrant que ells també són els reis, concretament els reis del mambo. I és que pocs grups del gènere poden igualar els Sirles en termes d'intensitat dalt l'escenari, fent-se evidents en cada concert els anys que el grup va estar sacsejant els concerts de punk a peu de terra abans de fitxar pel segell Bankrobber l'any 2010. Tot i que qui els ha vist un cop no necessita cap excusa per tornar-hi, aquest cop n'hi havia una: la celebració del llançament del seu segon disc a Bankrobber, titulat “Romaní, semen i sang” (Bankrobber, 2011). Tot i ser una data complicada, una cua descomunal ocupava el carrer del costat del Sidecar passats pocs minuts de les deu. No va ser fins les onze que els del Montseny van sortir a l'escenari davant d'un públic que mesclava amics de sempre, intel·lectuals, noies mones, algun modern de revista, força gent per sobre de la trentena, aixelles suades i aquells qui no se'n perden ni una. I és que els Sirles apleguen un públic d'allò més divers gràcies als seus orígens i actitud punk, el revival estatal del garage que han viscut amb Mujeres, l'auge que està vivint la música en català, la genuïnitat de les seves lletres i el fet que el seu cantant i guitarrista, Martí Sales, sigui també escriptor.
Els del Montseny no van necessitar ni un quart d'hora per convertir la sala en un autèntic festival d'empentes, salts, ulleres trencades i sabates voladores. A diferència d'altres grups, quan en un concert dels Sirles s'inicia un pogo aquest ja no s'atura, i és que tenen himnes i carisma per donar i per vendre. Les cançons dels seus dos discs publicats a l'escuderia catalana es van intercalar amb algun tema previ a aquesta última etapa, felicitacions d'aniversari amb la pertinent referència a Carmen de Mairena i pseudoversions de temes com “El ritmo de la noche”, carregades del sentit de l'humor, la simpatia i la proximitat que impregna l'univers sirlero. Després de fer vibrar les parets de la sala durant prop d'una hora amb el seu garage espitat es van retirar dos minuts al camerino per agafar forces i rematar l'actuació amb “Cap al sol”, en la qual el grup baixa el tempo i apuja més que mai el component psicodèlic de la seva música, el vell hit “Pubilla” i la genial “Anunnakis (Reprise)”, que protagonitza un dels millors minuts (1:19 concretament) de l'últim disc. El que ningú s'esperava és que, animats pels seus amics, rescatessin les cançons “Fricandó” i “Lourdes”, publicades en el disc que van publicar amb el Tripartit Invertit completat pels FP i El mal ja està fet. Com havia passat una estona abans amb “Poble d'stars”, “El meu avi” i la ja esmentada “Pubilla”, alguns van quedar parats en no ubicar les cançons en els seus treballs a Bankrobber, però els qui coneixien el passat del grup van celebrar-les amb una passió descomunal.
En acabar el concert tothom coincidia en el mateix: el públic havia perdut part del pes acumulat durant les festes i el grup havia guanyat una nova tongada de seguidors demostrant, un cop més, que dalt d'un escenari (i també a peu de terra) són pràcticament imbatibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada