Si he de ser sincer, he de dir que desconeixia aquest geni de l'electrònica contemporània fins que, en anunciar-se la seva primera visita a Barcelona, un amic meu que vindria a ser el “garanties” de l'electrònica me'l va marcar com a imprescindible. Em vaig apuntar la cita a l'agenda i me'n vaig oblidar sense ni tan sols escoltar-lo. Venint de qui venia la recomanació segur que el concert valdria la pena. No me'n vaig recordar fins el dia anterior i va ser perquè el nom em va aparèixer entre els “artistes relacionats” mentre navegava entre el genial nou disc de Tycho i la discografia dels Boards of Canada a l'Spotify. Que tingués quelcom a veure amb aquestes dues formacions era indiscutiblement un punt a favor així que, ara sí, em vaig disposar a escoltar algunes peces de l'artista. Indubtablement l'estil m'agradava, però tot i així, i a diferència de Tycho i els Boards, no hi havia cap peça que em cridés l'atenció en especial. Finalment el valor afegit d'unes prometedores visuals acompanyant el directe i la seva condició d'artista de culte em van acabar decantant per baixar a Barcelona i anar al concert.
Va ser tota una sorpresa quan, en entrar a la sala, hi havia més o menys mitja entrada i el públic era gent jove molt allunyada del perfil de freaks de l'electrònica que hi esperava. Rominger, el grup que actuava abans d'Schnauss, ja havia acabat així que vaig prendre posició i em vaig col·locar a l'extrem esquerre de l'escenari. Dos minuts més tard l'alemany va sortir a l'escenari i, després de saludar al públic amb un somriure, es va dirigir a la pila d'artefactes electrònics (ordinador, caixes de ritmes, sintetitzadors, moduladors, ...) que ell mateix havia muntat una estona abans i on restaria pràcticament immòbil durant tot el concert. Seguidament va començar a repassar algunes de les peces del repertori que ha acumulat durant quinze anys. Segons Ulrich Schnauss la música és una forma d'evadir-se, de fugir del món real a una dimensió paral·lela traspassant l'esponja dels auriculars. Aquesta opinió serveix perfectament per definir les seves produccions ja que durant prop d'una hora ens va embolcallar amb sons càlids i agradables coberts per atmòsferes característiques del shoegaze, la primera gran passió musical de l'artista (sense anar més lluny ha fet remixos de peces de Mojave 3 o ha actuat acompanyant els Chapterhouse). La sensació d'estar flotant en els paisatges que la seva música ens anava dibuixant i les visuals (moltes de la ciutat de Barcelona) ens anaven definint ens va acompanyar durant tota la seva actuació. Alguns dels assistents van decantar-se per estirar-se al costat de l'escenari o per tancar els ulls i deixar-se enlairar per la música, però la gran majoria va preferir quedar-se al mig de la pista ballant i celebrant l'evolució constant que seguien les cançons. He dit ballar, sí, i és que en directe les peces d'Ulrich Schnauss van tenir una presència constant de ritmes trencats completament ballables sense que aquests trenquéssin la delicadesa que tenen els enregistraments. En aquest sentit crec que no hagués estat cap disbarat programar l'actuació enmig de la sessió que oferiria el Nitsa hores més tard, ans el contrari. Crec que d'haver-se fet en horari club s'hagués convertit en una de les millors nits d'electrònica que un servidor ha viscut al Nitsa, Razzmatazz Clubs o BeCool.
Però el concert va acabar a les 23h i just després vaig descartar tota possibilitat de sortir aquella nit i vaig anar a dormir amb la sensació d'haver presenciat quelcom molt gran. L'endemà el MiRA! acabaria de completar un cap de setmana d'electrònica arriscada d'altíssima qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada